Energia i Sostenibilitat

Amb el títol de L'energia nuclear a la Xina: passat, present i futur, aquest tema va ser tractat en profunditat en DYNA (març i maig de 2017), encara que amb les reserves que imposaven les noves regulacions que anaven a aplicar-se, almenys en les unitats en construcció, derivades de les experiències tingudes en la catàstrofe de Fukushima.
 

Allà es deia que estaven en marxa quatre unitats del reactor AP1000 (Westinghouse), de tipus PWR (presurized water) i 1.000 MW, acordades en 2007. El primer d'ells, no només de la Xina, sinó del món, es va posar en marxa a juliol de l'any passat a la planta de Sanma, amb diversos anys de retard i un considerable augment de cost. Seguiran les altres unitats AP1000 en construcció de la Xina, una altra de les quals es posarà en marxa aquest any, però han estat abandonats els treballs en els dos que s'estaven construint a Estats Units (Geòrgia) i hi ha dubtes sobre els altres dos a Carolina del sud, al que ha contribuït no poc la fallida de la divisió nuclear de Westinghouse.
Totes aquestes raons havien fet que no s'aprovessin noves unitats, tot i que a desembre de 2018 encara eren onze les que estaven en construcció, dins el pla oficial d'disposar en 2020 de 88 GW de capacitat de generació nuclear. Els retards en la presa de decisions faran que això no es compleixi almenys fins 2022 o més endavant. Per aquesta raó, l'aprovació actual de quatre noves unitats, després de dos anys d'espera, sembla que marca una reactivació del programa.
Aquestes unitats serien ubicades en dues noves plantes de la costa, Funjian i Guangdong, probablement basats en el disseny de la AP1000, però amb un desenvolupament propi que podria quedar-se en aquesta potència o arribar als 1.400 MW, i serien dotats d'un sistema de refredament passiu per gravetat a força d'aigua emmagatzemada sobre el reactor per cas de fallades en les bombes.
Malgrat aquestes noves unitats, la proporció d'energia elèctrica procedent de les centrals nuclears a la Xina seguirà sent molt baixa, al voltant del 4%. Una projecció de la International Energy Agency per 2040, afirma que dels 3.188 GW de capacitat instal·lada a la Xina en aquesta data, el 32% seguirà sent a força de carbó, el 22% solar, el 18% eòlica, el 15% hidràulica, el 7% amb gas, el 4% nuclear i la resta (2%) altres mitjans com biomassa, altres renovables, etc.
D'altra banda, és ben conegut que la Xina intervé en alguns projectes d'unitats nuclears fora del seu territori i que està començant a oferir instal·lacions cada vegada amb més contingut de dissenys propis, especialment a països en vies de desenvolupament, com el Pakistan, Egipte, Sud-àfrica , etc. El finançament és un dels seus majors atractius.

FONT: dyna-energia
https://www.dyna-energia.com/noticias-sobre-energia-sostenibilidad/china-vuelve-a-desarrollar-su-programa-nuclear